About Rita Valero

Us presento al meu pare

Hola Valeroses i Valerosos!

Un dia 1 més, i una nova entrada a aquest blog, amb el seu vídeo corresponent.

Si estàs subscrit, t’arribarà per mail l’enllaç al vídeo en uns instants.

Avui us vull presentar al meu pare.

Es diu Miquel.

I a més de treballar de mecànic-soldador en una empresa en què fabricaven vidre (gots, copes, etc.), ell tenia el seu hort i les seves cabres, la seva veritable passió. Un ramat que treia a pasturar tots els dies en acabar la feina.

A més d’això, quan jo anava al col·legi, ell formava part del l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes, i era un membre actiu en l’organització d’actes i festes de l’escola. Però no només això, a més tots els diumenges al matí, projectava una pel·lícula (feia cinema, deien els nens), perquè tots poguéssim gaudir de l’art del so i les imatges en moviment. Encara recordo la màquina Súper 8 i les bovines de les pel·lícules que anàvem a buscar els divendres a la tarda.

Amb tant enrenou (els que em coneixeu una mica, ja deveu veure d’on em ve el ser una persona tan activa i implicada, tant en les qüestions socials, com en el fet d’emprendre projectes), doncs bé, com deia, amb tant enrenou, el meu pare, a més s’encarregava de gestionar les activitats extraescolars del col·legi, i una d’elles va ser la música. Jo em vaig apuntar des del principi, i com les classes de música anaven creixent en alumnes, i altres nens i nenes del poble, però que no eren d’aquest col·legi, volien també aprendre música, el meu pare i altres pares amics seus, van demanar permís al Ajuntament, per fundar una escola de música. I així va ser com va néixer l’Escola de Música Enric Granados, de la mà d’uns pares implicats en les inquietuds musicals no només dels seus fills, sinó de tota la població.

Avui tinc l’orgull de poder-vos dir, que aquesta escola de música que un pastor-mecànic-soldador, i altres pares van fundar, fa 30 anys, té un gran nombre d’alumnes estudiant actualment totes les formes, tempos i colors de la música.

El meu pare sempre va col·laborar en les activitats de l’Escola de Música per AMOR A L’ART, mai millor dit.

I tot i no saber res de música, ni tocar cap instrument, el meu pare ha deixat un llegat musical impagable. I és per això, per tot el que ha fet per mi i per totes les persones que avui poden estudiar música, i les que estudiaran, pel que li vull donar les gràcies.

Així que papa: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

06/05/18 Rita Valero a la Rosaleda Jardí Degustació

La Rosaleda Jardí Degustació, un cafè restaurant molt especial situat als jardins de La Devesa.
És especial perquè t’ofereixen una gran oferta gastronòmica en un entorn inigualable de la ciutat de Girona.
Però també és especial perquè és un espai de formació i ocupació de persones amb risc d’exclusió social. Persones que aprenen una professió per poder dedicar-se al ram de l’hosteleria. La Rosaleda Jardí Degustació és un projecte social de la Fundació Ramon Noguera.
Música en viu, ball i aperitius populars a l’aire lliure. Aquesta és la fórmula proposada per als diumenges a l’hora del vermut, les 12 del migdia. El proper diumenge dia 6 de Maig, a les 12h del migdia, vine a fer el vermut amb Rita Valero Contigo al 100% en acústic.

05/05/18 Rita Valero al Shopp Out de Girona

Rita Valero al Shopp Out de Girona: l’únic street market de moda amb valor social afegit.
Un street market amb caràcter social. Moda amb descomptes i projectes de col·laboració amb la Fundació Ramon Noguera.
La Fundació Ramon Noguera treballa des de fa 50 anys per garantir i millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual i d’infants amb transtorns de desenvolupament, en Girona i comarques.
El Shopp Out neix amb l’objectiu de donar a conèixer la labor de la Fundació Ramon Noguera i impulsar els seus projectes mitjançant l’acció de la Responsabilitat Social Corporativa de les marques participants en l’esdeveniment, que donaran un percentatge de les seves vendes.
Més de 4000m2 per gaudir-ne tota la família: compres, gastronomia, espectacles infantils i música en viu.
El “happy shopping” de Girona!
El Shopp Out estarà del 3 al 6 de maig, de 10h del matí a 21h del vespre, al c/Indústria, 22 de Girona.
L’actuació Rita Valero Contigo al 100% serà el 5 de Maig a les 12h del migdia.

21/04/18 Mostra d’Entitats Solidàries

Concert de Rita Valero dins de la gira Contigo al 100%, en aquesta ocasió Rita Valero estarà acompanyada per Héctor Pérez a la guitarra, Xavi Masó al baix i Arnau Grau a la bateria. Vine a gaudir-ho!

14/04/18 Palafilmgell Rita Valero Contigo al 100%

Un any més els amics del Palafilmgell confien en la música com a canal per ajudar al jurat a discernir quins seran els curts guanyadors d’aquesta temporada.
Com sempre, molta sort a tots els participants.
Rita Valero amenitzarà l’interludi després del passi dels curmetratges presentats a concurs.
Entrada lliure
Al Teatre del Centre Fraternal de Palafrugell. Girona

Rita Valero 4 nominacions als Premis MIN

Els Premios MIN de la Música Independiente es van crear per a reconèixer la creació, la diversitat i la qualitat artística de les produccions independents i apropar la música públic.

Aquest any, he tingut el gran honor de formar part de 4 de les nominacions a aquests premis: Millor Artista, Millor Àlbum, Millor Videoclip i Millor Cançó, tots ells amb el meu 2n disc Contigo.

Ha estat una experiència fantàstica, molta il·lusió i emocions, i des d’aquí felicito a tots els músics participants, així com als organizadors d’aquests premis.

Gràcies!

LA PROFUNDITAT D’ALLÒ EFÍMER

Estimats Valerosos, ara que començo la Gira Rita Valero Contigo al 100% vull explicar-vos algunes coses de les que em trobo mentre busco concerts. Preparar una gira és un treball complex, i que requereix temps, esforç, i molta mà esquerra. Us “faríeu creus” si sabéssiu les situacions per les que algunes vegades passem els músics.
Per il·lustrar-vos només una miqueta, vull compartir amb vosaltres algunes de les coses que em trobo quan busco bolos. (Bolos = Concerts per si algú no està familiaritzat amb l’argot).
Hi ha concerts que et cauen del cel, com aquell que diu. Et truquen, te’ls ofereixen, el lloc és de luxe, hi ha equip i tècnic, et paguen el teu catxet, i ho tenen tot controlat. Tots signaríem per aquests, oi? Doncs he de dir-te que no són un mite, es donen, existeixen realment, de veritat. Tot i que són els menys, i semblen una espècie en perill d’extinció, no ho són, hi ha un paradís, el paradís dels músics, on hi ha aquesta classe de bolos. Aquí vaig de visita de tant en tant. Estic pensant en llogar-me o comprar-me un apartamentet en aquest resort.

Després hi ha els bolos que t’interessen a tu com a músic, és a dir, perquè es fa molta difusió i la promoció pot ser molt interessant, perquè el lloc és mític, perquè t’interessa pel que sigui actuar en aquesta població perquè no ho has fet mai, etc. Aquests són els que habitualment t’has de “treballar” una miqueta més. A aquests truques, normalment no trobes la persona que s’encarrega dels concerts, et diuen que deixis l’encàrrec, tornes a trucar, mai està, et diuen que et passis, però si mai està quan el trobo? I aquí es despleguen infinites possibilitats: una d’elles és que el propietari o l’interlocutor, no es fa a la idea que els músics també paguem la gasolina, i desplaçar-nos ens costa uns calerons, si pots tancar un bolo per telèfon o mail, molt millor, tot i que jo sóc molt defensora del tracte humà, però no em dóna el temps per visitar tots els llocs on vull fer concerts. En fi, si pots et passes, i aquí comença l’estira i arronsa de “estem començant”, “mira què petit és el local”, “però tu m’has de portar gent” …. A veure, srs. dels locals que “promouen” la música en directe: jo sóc músic, vostè em contracta per fer música. Vostè, a qui li proporciona les begudes o el menjar, no li diu que té l’obligació de portar-li clientela perquè es mengi el menjar que li compra o es begui les cerveses, o els gin tònics, que tan de moda estan, oi? No se li acudiria. Per què a mi sí que m’ho exigeix?

Tinc una teoria: la música no es pot palpar, no és un objecte que puguis tenir a les mans, no et confonguis, un cd o un pen sí que ho pots tocar, però la música en si mateixa, és aire, es fusiona amb l’atmosfera, estàs “venent” alguna cosa efímera, estàs venent una experiència, una vivència, no un objecte. Per això la gent es confon, i creuen que has d’aportar una cosa física, persones que gastin els seus diners i reportin beneficis al local. I és clar que sí, tots volem guanyar. Però jo, com a músic, no tinc l’obligació de portar-te gent. Jo t’ofereixo un servei, la meva música. La valores? La vols? Vols viure aquesta experiència? Tu decideixes. Això donaria per escriure molt més i no vull aturar-me només en aquest punt, però també sé que hi ha músics cara-dura que només van a passar l’estona com si d’un assaig o una trobada amb amics es tractés, i això tampoc ho veig correcte , tinc criteri. També hi ha locals que ni tan sols publiciten el concert, ni posen un cartell o una pissarra a la porta, i després volen que tu com a músic es l’omplis de gent consumint. Entenc que tots volem que vingui gent, el propietari i el músic, però crec que és una cosa compartida, jo faig la meva publicitat, els meus cartells, la meva difusió en premsa, etc. L’amo del local crec que ha d’aportar el mateix. I si els dos fem la nostra feina, ben rebuda serà, segur. Persones del públic, veieu l’importants que sou? Per això us dic Valerosos, perquè teniu molt valor. Sempre ho dic en els meus concerts: sou el 50% de l’espectacle.
Però hi ha altres situacions que em cabregen encara més. Encara més? Sí, encara més: aquells que et diuen que vagis a tocar, però que no hi ha pressupost.

NO ET CONFONGUIS

Hi ha concerts que faig amb molt d’afecte, i sense pressupost perquè crec que ho mereixen, sota el meu criteri. Per amistat, per la causa, perquè em dóna la gana, …. Pel que sigui. * Però que et diguin en algunes ocasions: “no hi ha pressupost”, i que el que porta el pica-pica, o el que proporciona el cava sí que cobri, em sembla injust. Per què a ells no els diuen també” porta-me’n els croissants, però no hi ha pressupost”? O per què no els diuen “et paguem la meitat, per poder pagar alguna cosa també als músics”? Tornem al que et deia abans, potser és perquè la música és efímera, no es pot tocar igual que un croissant, potser sigui per això, o potser és que la cultura per a algunes persones, té menys valor que altres coses més palpables, potser és un tema d’educació, de valors i de RESPECTE. Potser….

El que sí que tinc clar, és que seguiré fent música, i defensant la profunditat de l’efímer d’un concert, perquè en l’efímer està allò perdurable, aquesta experiència viscuda, que cada vegada que sentis aquesta cançó, recordaràs. Això té un valor, encara que no un preu.

Dona-li valor a la música.

Gira Rita Valero Contigo al 100%

Arranquem motors!!!! Gira Rita Valero Contigo al 100%
De Març a Setembre del 2018 posa atenció i ve marcant al calendari totes les dates. Moltes opcions, concerts acústics, concierts amb banda, festes, vermuts,… Diferents horaris i localitzacions, pots escollir la que més t’agradi, i repetir.
Molt contenta de començar a girar Contigo al 100%, amb tots vosaltres, valerosos!!!!

31/03/18 Mataró (Barcelona) Arc Cafè Cultural

14/04/18 Palafrugell (Girona) Teatre Fraternal

21/04/18 Palafrugell (Girona) La Bòbila

05/05/18 Girona Shopp Out

06/05/18 Girona La Rosaleda

08/03/18 Sopar de dones

Un plaer col·laborar i amenitzar el sopar de dones que organitza l’Espai Dona al Teatre Fraternal, podràs escoltar alguns dels meus temes en acústic i en directe.

Nuestres són tots els dies, però avui ho celebrem.

Farta

Farta

Farta dels anuncis amb cossos als óssos com si fossin el paradigma de la bellesa i de la realitat. Farta dels filtres a les fotos, que fan que et pensis que tal com ets, no ets prou guapa no sé per a qui…. però no només això, el que més mal fa són els missatges subtils, aquells que no sembla que diguin res, però ho diuen tot.

Tinc l’edat que tinc, les arrugues que tinc, les cicatrius que tinc, i el cos que tinc.

I clar que m’agrada sortir guapa a les fotos, però sent jo.

De vegades em sento hipòcrita per que em descobreixo a mi mateixa dient-me aquests mateixos missatges…. “hauries de…., estaries millor si….” em fa sentir súper trista quan em dic a mi mateixa això….

Ostres! Se t’han ficat al cap com una tortura d’aquelles que no t’adones fins que ja és massa tard i estàs pillada pel subconscient.

El subconscient col·lectiu….

A prendre pel sac aquells que creuen que per estar guapa t’has d’aprimar/canviar el color d’ulls/els cabells o qualsevol altra cosa més.

I aquelles que enlloc d’admirar-se  de la bellesa d’una altra dona, i alegrar-se per ella, l’envegen i desitgen que no li vagi bé.

M’entristeix que algunes dones de vegades siguin tan cruels amb elles mateixes i amb les altres dones.

M’indigna que alguns homes només es quedin a la superfície física d’una dona.

Tota dona és bella, si com a persona és bella.

Bruja