Conferències

Rita Valero Xerrades3

Sí, ja ho sé, faig moltes coses…. però totes elles les faig amb el cor i plena d’il·lusió.

A més intento formar-me tot el que puc, per tal que allò que faig sigui de qualitat.

Sóc una persona curiosa, i  no dic curiosa com que em vull assabentar de tota la vida privada de les diferents persones del meu voltant, no. Dic curiosa de mi mateixa, de la instrospecció, de la meva vida. Potser es va tergiversar al llarg de la història de la filosofia, però el súper-ésser de Nietzsche, no era el ser superior als altres, sinó l’ésser que es trascendeix a ell mateix, que es supera dia a dia, o al menys que fa tot el possible.

Encara estic molt lluny d’aquest concepte, però ho intento. Com deia, sóc una persona curiosa, per això m’agraden tant els gats, (no he vist un animal més curiós), i per això vaig començar a estudiar filosofia, per què la filosofia és l’amor a la saviesa (filos=amor, sofia=saviesa), Aristòtil deia que l’ésser humà havia començat a fer filosofia per la seva capacitat de sorprendre’s, per l’admiració cap a la natura, per voler saber més sobre com i d’on sorgien les coses. Doncs bé, jo tenia curiositat per saber de moltes coses, per tant, quina millor carrera que la de filosofia, que és la mare de totes les ciències? No s’estirin dels cabells els científics, que si ens posem a fer memòria, Tales de Milet, Pitàgores, el mateix Aristòtil, Descartes (creador del mètode científic), etc., per anomenar només uns quants, eren matemàtics i científics també, a més de filòsofs.

La filosofia és per mi aquella eina que ens permet lligar-ho tot, la salsa en un dinar, allò que fa que et plantegis coses més enllà del que mai te les havies plantejat, i sobre qualsevol tema.

Així que, a més de continuar estudiant música, vaig fer la carrera de filosofia.

La carrera en sí va ser un pel decepcionant, tot i que vaig conèixer grans amigues. Però vaig trobar professors de tots els estils. Estils pedagògics (per anomenar-los d’alguna manera), molt diversos, i algun cop també el professor que et deia “Cómprese usted mi libro, que ahí está todo. No hace falta que venga a las clases, con que se lo compre, ya aprobará el examen” (sort de les biblioteques!). Evidentment també vaig trobar professors que per ensenyar-nos què era la por, començaven la classe donant-nos un ensurt monumental (1r la pràctica, després la teoria, aprenentatge significatiu).

Bé, el cas és que vaig fer la carrera, i em vaig dedicar a la docència. Donar classes de filosofia m’agrada molt, sobretot quan veig les cares dels alumnes, que van obrint més i més els ulls, perquè de cop i volta hi ha quelcom que els sorprèn, o acaben d’entendre alguna cosa, o resulta que un filòsof del segle VI aC pensava el mateix que ells avui.

Però el cas és que per ser coherent amb mi mateixa, cosa que m’agrada molt, però que de vegades és més difícil del que sembla, doncs això, que per coherència, he decidit anar un pas més enllà de les simples classes en un institut, i vull emprendre la gran aventura de parlar de filosofia al carrer. I qui diu al carrer, diu al bar, al centre cívic, al casal de iaios, al de joves, a l’escola d’adults, a P3 (sí, els nens petits són els més grans filòsofs, de vegades!).

Segur que si mai no t’han ensenyat filosofia, això et deu fer mitja por, o si te la van ensenyar com un “tostón”, no deus voler saber res de la filosofia. Jo vaig tenir la gran sort, que em va ensenyar filosofia una professora apassionada, que la vivia, i li agradava (gràcies Carme). Intentar estar a la seva alçada és difícil, però, com deia al principi, em formo, llegeixo, miro, observo, aprenc, desaprenc,…. i això cada dia! Sembla cansat, eh?, però si ho fas amb il·lusió, no ho és tant, de debò.

En fi, i ja amb això acabo, que al final m’he allargat més del que pensava, i no sé qui llegirà aquest missatge toooot sencer! Doncs que he començat una nova etapa vital (any nou, vida nova, que en diuen) i a més de continuar amb la música (que és la meva gran passió), també començo a fer xerrades de filosofia.

Els primers en donar-me l’oportunitat de posar-ho en marxa, van ser els amics de La Industrial c/ Allada nº 7 de Palafrugell, i la 1ª xerrada va ser el passat 30 de novembre de 2016. El tema era: Com afrontar les pors des de 4 diferents perspectives filosòfiques: Possessió, Acceptació, Protecció i Mestratge (aquesta la vaig fer per atrevir-me, jo mateixa, a fer tot això).

Rita Valero Xerrades

Agraïda als amics que van venir.

Intentant millorar dia a dia.

L’aventura continua!

Gràcies!

****** ALTRES XERRADES FILOSÒFIQUES******

  • Com afrontar les pors des de 4 diferents perspectives filosòfiques: Possessió, Acceptació, Protecció i Mestratge
  • Del microcosmos al macrocosmos:
    Com és dins, és fora. Si tu canvies, tot canvia.
    Les claus dels grans filòsofs.
  • Ha trobat la ciència moderna en  què consisteix la verdadera realitat?