Fotos de colors

Si algú m’ho abtyrriba a dir fa uns anys, li hagués dit “Ni de broma! Sóc massa tímida per fer això!” I no m’ho hagués cregut, encara que m’haguessin jurat i perjurat que la propera foto de portada del meu següent disc seria un bodypaint.

El cas és que d’allò que no fas, és del que més t’empenedeixes, diuen, oi? Doncs endevant!, em vaig dir. I aquí estic, amb tot el cos pintat, i plena de purpurina, de colors, de pedretes brillants i de no sé quantes coses més.

Estic contenta, em veig molt…. com dir-ho? Guapa. Però no guapa de bonica, sinó guapa de quina passada! No sé si m’explico….

En fi, ha estat una experiència fantàstica, un gran dia. Ara estic tan cansada que reflexiono sobre quan algú comenta que les models “no fan res”…. tota feina té les seves dificultats i els seus quès.

Avui, des de ben d’hora al dematí m’he posat en mans de la Susana Puigsegur, després d’unes quantes reunions prèvies, alguna que altra trucada, i un moment d’histèria per part meva en no saber què dur exactament, si les sabates grogues o verdes (jeje). Sort que aquest moment l’he viscut a això de la 1 de la matinada, i ningú m’ha vist corrents amb tot de coses pel passadís de casa.

La Susana és una gran artista. Ha pintat i maquillat a molts artistes també, i és molt professional. Fer un bodypaint són hores i hores de pinzellades, però no fa tan de mal com un tatoo. Més ben dit, no fa gens de mal. Una mica de pessigolles sí, això ja depèn de la sensibilitat de la persona. El cas és que a mesura que avançava el matí, els traçats agafaven forma i els colors brillantor (amb la purpurina. Per cert, si algú sap com desfer-se definitivament de la purpurina que m’ho digui, és important!).

Bé l’Àlex Arza ho ha documentat tot molt bé, i en breu es podrà veure el making of de la sessió.

Un cop pintada i maquillada, sessió de fotos a l’Estudi de Can Genís. Només em va donar temps de menjar-me un petit entrepà que van tenir la gentilesa d’anar a buscar-me! I en Joan Agramunt ja començava a tirar fotos.

És una situació força extranya: ara mira aquí, ara allà, els braços així o aixà, vigila no et tapis el dibuix…. Sort que tots han estat molt agradables i comprensius, amb mi que de vegades sóc una mica despistada, per allò de gira’t a l’esquerra, i jo cap a la dreta. Però l’esquerra teva o la meva?…. Ha estat divertit.

I ara toca treure-s’ho tot…. em fa moltíssima pena. Tantes hores de feina, tant xulo que ha quedat…. quina llàstima no poder anar així uns quants dies tot i que hi ha el tema de que així fa una mica de fred.

Bé, quan em fico a la dutxa i em toca l’aigua calenteta…. només somric. Ha estat una gran jornada, sí! Ara a triar les millors fotos i fer una bona portada.

Seguim!

Be the first to leave a reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *