L’alta sensibilitat

Avui et vull parlar de l’alta sensibilitat.

El terme PAS (Persona Altament Sensible) va ser encunyat per la Dra. en psicologia Elaine Aron en els anys 90.

L’alta sensibilitat és un tret pel qual certes àrees del cervell d’una persona, relacionades amb el sistema nerviós, estan més desenvolupades. Ocasionant que aquesta persona sigui capaç de captar un major volum d’estímuls de l’entorn.
Això implica una major empatia emocional, major capacitat d’identificar motlles, detalls i subtileses, així com una emocionalitat més intensa.
Es tracta d’un tret innat i, en diferent grau i mesura, afecta el 20% de la població, amb independència del seu sexe.

La resta de la població no vol dir que no sigui “sensible”, sinó que, senzillament, el seu sistema nerviós no capta aquest volum elevat d’informació i per tant el seu llindar de percepció és menor.

Les persones altament sensibles són conscients de subtileses, detalls i, per tant, de petits canvis en el seu entorn.

Necessiten i gaudeixen d’estar a soles amb freqüència.

Tenen facilitat per imaginar, projectar i enamorar-se.

Tenen un univers interior molt ric, veuen amb rapidesa motlles i connexions.

Són persones perfeccionistes, detallistes i observadores.

Revelen certa espiritualitat, es commouen amb facilitat davant manifestacions artístiques: música, cinema, pintura,….

Són conscients constantment d’estímuls com sorolls, olors, textures, temperatures ….

A partir d’aquestes característiques principals, l’alta sensibilitat admet graus i llindars.
En definitiva, no es tracta d’un esquema rígid, sinó d’un tret innat que es produeix de forma unipersonal a cada PAS, segons el seu bagatge, experiència vital, etc.

L’alta sensibilitat NO és un defecte o minusvalia, ni una malaltia.
Tampoc s’ha de confondre amb la hipersensibilitat, la síndrome d’Asperger, trastorns com TDA, etc. ja que tots són conceptes diferents entre si.
Simplement és com viure cap a dintre.

Per què t’explico tot això? És simple, personalment sempre he sentit que era una persona molt sensible, i així m’ho havien fet saber, “massa sensible, una mica rara, vivint la vida intensament, traient sempre l’emoció de tot”.
I això, a vegades, m’havia fet sentir una mica malament.

Jo mai he pogut comprendre que entre éssers humans, on se suposa que ha de florir el sentiment, l’emoció, la solidaritat i ajudar-nos a ser millors persones, em trobés amb un excés de competitivitat, amb tendència a trepitjar al del costat per prosperar . No ho entenia, ni ho entenc. Porto malament l’agressivitat i la injustícia, porto malament el perquè sí i el perquè ho dic jo. Porto malament la imposició i l’abús, tot això em treu de polleguera.

A mi m’afecta el dolor de l’altre i això m’ha impulsat sempre a ajudar. Però també m’ha portat al fet que persones properes agafessin de mi, i tiressin de mi…. Fins que va arribar al punt que vaig entendre que a qui havia d’impulsar era a mi mateixa.

De tot això em vaig fer conscient quan vaig descobrir que era PAS. Sempre dic que sóc “Musicautora de cançons escrites amb el cor” amb el cor i l’ànima. Perquè cada cançó l’he sentit, l’he viscut, l’he plorat, l’he rigut, i ara la comparteixo Contigo.

Com a persona altament sensible, vaig haver d’entendre que l’alta sensibilitat existeix, que és un tret i que jo el tinc. Per entendre-ho, vaig haver de repensar la meva vida, especialment la meva infantesa, des d’aquesta perspectiva, i sanar allò negatiu.

La importància que una persona altament sensible es conegui, és encara més gran. Vaig haver d’aprendre a adonar-me que no es pot fluir ni amb tot, ni amb tothom. Perquè els PAS necessitem relacions significatives.

Un 20% de la població té trets d’alta sensibilitat, i això no és un problema, però a l’altre 80% li costa comprendre-ho perquè no ho veuen normal. Per entendre l’alta sensibilitat cal entendre això perquè l’important és que les persones siguem compreses.

I per això necessito resguardar-me, en ocasions.

De vegades no és fàcil, perquè resulta complicat encaixar en un món amb “massa agulles”, amb massa soroll, egoismes i dobles intencions. Els sentits de les persones amb alta sensibilitat són tan vulnerables com privilegiats, poden sentir el que altres no perceben, o fer-ho a una intensitat tan elevada que el món es mostra davant seu amb un ventall de realitats que a altres, se’ls escapen.
Què fa en realitat que una persona amb alta sensibilitat sigui d’aquesta manera? És genètic? Per què pateixen més que altres? Per què l’amor és alhora tan intens i dolorós en les seves relacions? Per què gaudeixen de la seva solitud i alhora, són tan sociables?

És perquè ens ha tocat viure amb unes “ulleres invisibles” que ens fan veure el món d’una altra manera, i amb un cor més obert, alhora que vulnerable.
Les persones amb alta sensibilitat disposem d’un tret característic, d’una forma de sentir i entendre el món a través d’un sistema neurosensorial més agut, més fi. I no és el que tenim, ÉS EL QUE SOM, d’aquí que haguem d’aprendre a viure des del cor i amb aquest meravellós do, per això pots llegir en el meu disc: a les persones PAS “Pren-t’ho com un superpoder“.

Per saber-ne més: PAS

Be the first to leave a reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *