Us presento al meu pare

Hola Valeroses i Valerosos!

Un dia 1 més, i una nova entrada a aquest blog, amb el seu vídeo corresponent.

Si estàs subscrit, t’arribarà per mail l’enllaç al vídeo en uns instants.

Avui us vull presentar al meu pare.

Es diu Miquel.

I a més de treballar de mecànic-soldador en una empresa en què fabricaven vidre (gots, copes, etc.), ell tenia el seu hort i les seves cabres, la seva veritable passió. Un ramat que treia a pasturar tots els dies en acabar la feina.

A més d’això, quan jo anava al col·legi, ell formava part del l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes, i era un membre actiu en l’organització d’actes i festes de l’escola. Però no només això, a més tots els diumenges al matí, projectava una pel·lícula (feia cinema, deien els nens), perquè tots poguéssim gaudir de l’art del so i les imatges en moviment. Encara recordo la màquina Súper 8 i les bovines de les pel·lícules que anàvem a buscar els divendres a la tarda.

Amb tant enrenou (els que em coneixeu una mica, ja deveu veure d’on em ve el ser una persona tan activa i implicada, tant en les qüestions socials, com en el fet d’emprendre projectes), doncs bé, com deia, amb tant enrenou, el meu pare, a més s’encarregava de gestionar les activitats extraescolars del col·legi, i una d’elles va ser la música. Jo em vaig apuntar des del principi, i com les classes de música anaven creixent en alumnes, i altres nens i nenes del poble, però que no eren d’aquest col·legi, volien també aprendre música, el meu pare i altres pares amics seus, van demanar permís al Ajuntament, per fundar una escola de música. I així va ser com va néixer l’Escola de Música Enric Granados, de la mà d’uns pares implicats en les inquietuds musicals no només dels seus fills, sinó de tota la població.

Avui tinc l’orgull de poder-vos dir, que aquesta escola de música que un pastor-mecànic-soldador, i altres pares van fundar, fa 30 anys, té un gran nombre d’alumnes estudiant actualment totes les formes, tempos i colors de la música.

El meu pare sempre va col·laborar en les activitats de l’Escola de Música per AMOR A L’ART, mai millor dit.

I tot i no saber res de música, ni tocar cap instrument, el meu pare ha deixat un llegat musical impagable. I és per això, per tot el que ha fet per mi i per totes les persones que avui poden estudiar música, i les que estudiaran, pel que li vull donar les gràcies.

Així que papa: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Be the first to leave a reply

Deixa un comentari