Categoria: El Blog

Us presento al meu pare

Hola Valeroses i Valerosos!

Un dia 1 més, i una nova entrada a aquest blog, amb el seu vídeo corresponent.

Si estàs subscrit, t’arribarà per mail l’enllaç al vídeo en uns instants.

Avui us vull presentar al meu pare.

Es diu Miquel.

I a més de treballar de mecànic-soldador en una empresa en què fabricaven vidre (gots, copes, etc.), ell tenia el seu hort i les seves cabres, la seva veritable passió. Un ramat que treia a pasturar tots els dies en acabar la feina.

A més d’això, quan jo anava al col·legi, ell formava part del l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes, i era un membre actiu en l’organització d’actes i festes de l’escola. Però no només això, a més tots els diumenges al matí, projectava una pel·lícula (feia cinema, deien els nens), perquè tots poguéssim gaudir de l’art del so i les imatges en moviment. Encara recordo la màquina Súper 8 i les bovines de les pel·lícules que anàvem a buscar els divendres a la tarda.

Amb tant enrenou (els que em coneixeu una mica, ja deveu veure d’on em ve el ser una persona tan activa i implicada, tant en les qüestions socials, com en el fet d’emprendre projectes), doncs bé, com deia, amb tant enrenou, el meu pare, a més s’encarregava de gestionar les activitats extraescolars del col·legi, i una d’elles va ser la música. Jo em vaig apuntar des del principi, i com les classes de música anaven creixent en alumnes, i altres nens i nenes del poble, però que no eren d’aquest col·legi, volien també aprendre música, el meu pare i altres pares amics seus, van demanar permís al Ajuntament, per fundar una escola de música. I així va ser com va néixer l’Escola de Música Enric Granados, de la mà d’uns pares implicats en les inquietuds musicals no només dels seus fills, sinó de tota la població.

Avui tinc l’orgull de poder-vos dir, que aquesta escola de música que un pastor-mecànic-soldador, i altres pares van fundar, fa 30 anys, té un gran nombre d’alumnes estudiant actualment totes les formes, tempos i colors de la música.

El meu pare sempre va col·laborar en les activitats de l’Escola de Música per AMOR A L’ART, mai millor dit.

I tot i no saber res de música, ni tocar cap instrument, el meu pare ha deixat un llegat musical impagable. I és per això, per tot el que ha fet per mi i per totes les persones que avui poden estudiar música, i les que estudiaran, pel que li vull donar les gràcies.

Així que papa: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

Rita Valero 4 nominacions als Premis MIN

Els Premios MIN de la Música Independiente es van crear per a reconèixer la creació, la diversitat i la qualitat artística de les produccions independents i apropar la música públic.

Aquest any, he tingut el gran honor de formar part de 4 de les nominacions a aquests premis: Millor Artista, Millor Àlbum, Millor Videoclip i Millor Cançó, tots ells amb el meu 2n disc Contigo.

Ha estat una experiència fantàstica, molta il·lusió i emocions, i des d’aquí felicito a tots els músics participants, així com als organizadors d’aquests premis.

Gràcies!

LA PROFUNDITAT D’ALLÒ EFÍMER

Estimats Valerosos, ara que començo la Gira Rita Valero Contigo al 100% vull explicar-vos algunes coses de les que em trobo mentre busco concerts. Preparar una gira és un treball complex, i que requereix temps, esforç, i molta mà esquerra. Us “faríeu creus” si sabéssiu les situacions per les que algunes vegades passem els músics.
Per il·lustrar-vos només una miqueta, vull compartir amb vosaltres algunes de les coses que em trobo quan busco bolos. (Bolos = Concerts per si algú no està familiaritzat amb l’argot).
Hi ha concerts que et cauen del cel, com aquell que diu. Et truquen, te’ls ofereixen, el lloc és de luxe, hi ha equip i tècnic, et paguen el teu catxet, i ho tenen tot controlat. Tots signaríem per aquests, oi? Doncs he de dir-te que no són un mite, es donen, existeixen realment, de veritat. Tot i que són els menys, i semblen una espècie en perill d’extinció, no ho són, hi ha un paradís, el paradís dels músics, on hi ha aquesta classe de bolos. Aquí vaig de visita de tant en tant. Estic pensant en llogar-me o comprar-me un apartamentet en aquest resort.

Després hi ha els bolos que t’interessen a tu com a músic, és a dir, perquè es fa molta difusió i la promoció pot ser molt interessant, perquè el lloc és mític, perquè t’interessa pel que sigui actuar en aquesta població perquè no ho has fet mai, etc. Aquests són els que habitualment t’has de “treballar” una miqueta més. A aquests truques, normalment no trobes la persona que s’encarrega dels concerts, et diuen que deixis l’encàrrec, tornes a trucar, mai està, et diuen que et passis, però si mai està quan el trobo? I aquí es despleguen infinites possibilitats: una d’elles és que el propietari o l’interlocutor, no es fa a la idea que els músics també paguem la gasolina, i desplaçar-nos ens costa uns calerons, si pots tancar un bolo per telèfon o mail, molt millor, tot i que jo sóc molt defensora del tracte humà, però no em dóna el temps per visitar tots els llocs on vull fer concerts. En fi, si pots et passes, i aquí comença l’estira i arronsa de “estem començant”, “mira què petit és el local”, “però tu m’has de portar gent” …. A veure, srs. dels locals que “promouen” la música en directe: jo sóc músic, vostè em contracta per fer música. Vostè, a qui li proporciona les begudes o el menjar, no li diu que té l’obligació de portar-li clientela perquè es mengi el menjar que li compra o es begui les cerveses, o els gin tònics, que tan de moda estan, oi? No se li acudiria. Per què a mi sí que m’ho exigeix?

Tinc una teoria: la música no es pot palpar, no és un objecte que puguis tenir a les mans, no et confonguis, un cd o un pen sí que ho pots tocar, però la música en si mateixa, és aire, es fusiona amb l’atmosfera, estàs “venent” alguna cosa efímera, estàs venent una experiència, una vivència, no un objecte. Per això la gent es confon, i creuen que has d’aportar una cosa física, persones que gastin els seus diners i reportin beneficis al local. I és clar que sí, tots volem guanyar. Però jo, com a músic, no tinc l’obligació de portar-te gent. Jo t’ofereixo un servei, la meva música. La valores? La vols? Vols viure aquesta experiència? Tu decideixes. Això donaria per escriure molt més i no vull aturar-me només en aquest punt, però també sé que hi ha músics cara-dura que només van a passar l’estona com si d’un assaig o una trobada amb amics es tractés, i això tampoc ho veig correcte , tinc criteri. També hi ha locals que ni tan sols publiciten el concert, ni posen un cartell o una pissarra a la porta, i després volen que tu com a músic es l’omplis de gent consumint. Entenc que tots volem que vingui gent, el propietari i el músic, però crec que és una cosa compartida, jo faig la meva publicitat, els meus cartells, la meva difusió en premsa, etc. L’amo del local crec que ha d’aportar el mateix. I si els dos fem la nostra feina, ben rebuda serà, segur. Persones del públic, veieu l’importants que sou? Per això us dic Valerosos, perquè teniu molt valor. Sempre ho dic en els meus concerts: sou el 50% de l’espectacle.
Però hi ha altres situacions que em cabregen encara més. Encara més? Sí, encara més: aquells que et diuen que vagis a tocar, però que no hi ha pressupost.

NO ET CONFONGUIS

Hi ha concerts que faig amb molt d’afecte, i sense pressupost perquè crec que ho mereixen, sota el meu criteri. Per amistat, per la causa, perquè em dóna la gana, …. Pel que sigui. * Però que et diguin en algunes ocasions: “no hi ha pressupost”, i que el que porta el pica-pica, o el que proporciona el cava sí que cobri, em sembla injust. Per què a ells no els diuen també” porta-me’n els croissants, però no hi ha pressupost”? O per què no els diuen “et paguem la meitat, per poder pagar alguna cosa també als músics”? Tornem al que et deia abans, potser és perquè la música és efímera, no es pot tocar igual que un croissant, potser sigui per això, o potser és que la cultura per a algunes persones, té menys valor que altres coses més palpables, potser és un tema d’educació, de valors i de RESPECTE. Potser….

El que sí que tinc clar, és que seguiré fent música, i defensant la profunditat de l’efímer d’un concert, perquè en l’efímer està allò perdurable, aquesta experiència viscuda, que cada vegada que sentis aquesta cançó, recordaràs. Això té un valor, encara que no un preu.

Dona-li valor a la música.

Farta

Farta

Farta dels anuncis amb cossos als óssos com si fossin el paradigma de la bellesa i de la realitat. Farta dels filtres a les fotos, que fan que et pensis que tal com ets, no ets prou guapa no sé per a qui…. però no només això, el que més mal fa són els missatges subtils, aquells que no sembla que diguin res, però ho diuen tot.

Tinc l’edat que tinc, les arrugues que tinc, les cicatrius que tinc, i el cos que tinc.

I clar que m’agrada sortir guapa a les fotos, però sent jo.

De vegades em sento hipòcrita per que em descobreixo a mi mateixa dient-me aquests mateixos missatges…. “hauries de…., estaries millor si….” em fa sentir súper trista quan em dic a mi mateixa això….

Ostres! Se t’han ficat al cap com una tortura d’aquelles que no t’adones fins que ja és massa tard i estàs pillada pel subconscient.

El subconscient col·lectiu….

A prendre pel sac aquells que creuen que per estar guapa t’has d’aprimar/canviar el color d’ulls/els cabells o qualsevol altra cosa més.

I aquelles que enlloc d’admirar-se  de la bellesa d’una altra dona, i alegrar-se per ella, l’envegen i desitgen que no li vagi bé.

M’entristeix que algunes dones de vegades siguin tan cruels amb elles mateixes i amb les altres dones.

M’indigna que alguns homes només es quedin a la superfície física d’una dona.

Tota dona és bella, si com a persona és bella.

Bruja

L’alta sensibilitat

Avui et vull parlar de l’alta sensibilitat.

El terme PAS (Persona Altament Sensible) va ser encunyat per la Dra. en psicologia Elaine Aron en els anys 90.

L’alta sensibilitat és un tret pel qual certes àrees del cervell d’una persona, relacionades amb el sistema nerviós, estan més desenvolupades. Ocasionant que aquesta persona sigui capaç de captar un major volum d’estímuls de l’entorn.
Això implica una major empatia emocional, major capacitat d’identificar motlles, detalls i subtileses, així com una emocionalitat més intensa.
Es tracta d’un tret innat i, en diferent grau i mesura, afecta el 20% de la població, amb independència del seu sexe.

La resta de la població no vol dir que no sigui “sensible”, sinó que, senzillament, el seu sistema nerviós no capta aquest volum elevat d’informació i per tant el seu llindar de percepció és menor.

Les persones altament sensibles són conscients de subtileses, detalls i, per tant, de petits canvis en el seu entorn.

Necessiten i gaudeixen d’estar a soles amb freqüència.

Tenen facilitat per imaginar, projectar i enamorar-se.

Tenen un univers interior molt ric, veuen amb rapidesa motlles i connexions.

Són persones perfeccionistes, detallistes i observadores.

Revelen certa espiritualitat, es commouen amb facilitat davant manifestacions artístiques: música, cinema, pintura,….

Són conscients constantment d’estímuls com sorolls, olors, textures, temperatures ….

A partir d’aquestes característiques principals, l’alta sensibilitat admet graus i llindars.
En definitiva, no es tracta d’un esquema rígid, sinó d’un tret innat que es produeix de forma unipersonal a cada PAS, segons el seu bagatge, experiència vital, etc.

L’alta sensibilitat NO és un defecte o minusvalia, ni una malaltia.
Tampoc s’ha de confondre amb la hipersensibilitat, la síndrome d’Asperger, trastorns com TDA, etc. ja que tots són conceptes diferents entre si.
Simplement és com viure cap a dintre.

Per què t’explico tot això? És simple, personalment sempre he sentit que era una persona molt sensible, i així m’ho havien fet saber, “massa sensible, una mica rara, vivint la vida intensament, traient sempre l’emoció de tot”.
I això, a vegades, m’havia fet sentir una mica malament.

Jo mai he pogut comprendre que entre éssers humans, on se suposa que ha de florir el sentiment, l’emoció, la solidaritat i ajudar-nos a ser millors persones, em trobés amb un excés de competitivitat, amb tendència a trepitjar al del costat per prosperar . No ho entenia, ni ho entenc. Porto malament l’agressivitat i la injustícia, porto malament el perquè sí i el perquè ho dic jo. Porto malament la imposició i l’abús, tot això em treu de polleguera.

A mi m’afecta el dolor de l’altre i això m’ha impulsat sempre a ajudar. Però també m’ha portat al fet que persones properes agafessin de mi, i tiressin de mi…. Fins que va arribar al punt que vaig entendre que a qui havia d’impulsar era a mi mateixa.

De tot això em vaig fer conscient quan vaig descobrir que era PAS. Sempre dic que sóc “Musicautora de cançons escrites amb el cor” amb el cor i l’ànima. Perquè cada cançó l’he sentit, l’he viscut, l’he plorat, l’he rigut, i ara la comparteixo Contigo.

Com a persona altament sensible, vaig haver d’entendre que l’alta sensibilitat existeix, que és un tret i que jo el tinc. Per entendre-ho, vaig haver de repensar la meva vida, especialment la meva infantesa, des d’aquesta perspectiva, i sanar allò negatiu.

La importància que una persona altament sensible es conegui, és encara més gran. Vaig haver d’aprendre a adonar-me que no es pot fluir ni amb tot, ni amb tothom. Perquè els PAS necessitem relacions significatives.

Un 20% de la població té trets d’alta sensibilitat, i això no és un problema, però a l’altre 80% li costa comprendre-ho perquè no ho veuen normal. Per entendre l’alta sensibilitat cal entendre això perquè l’important és que les persones siguem compreses.

I per això necessito resguardar-me, en ocasions.

De vegades no és fàcil, perquè resulta complicat encaixar en un món amb “massa agulles”, amb massa soroll, egoismes i dobles intencions. Els sentits de les persones amb alta sensibilitat són tan vulnerables com privilegiats, poden sentir el que altres no perceben, o fer-ho a una intensitat tan elevada que el món es mostra davant seu amb un ventall de realitats que a altres, se’ls escapen.
Què fa en realitat que una persona amb alta sensibilitat sigui d’aquesta manera? És genètic? Per què pateixen més que altres? Per què l’amor és alhora tan intens i dolorós en les seves relacions? Per què gaudeixen de la seva solitud i alhora, són tan sociables?

És perquè ens ha tocat viure amb unes “ulleres invisibles” que ens fan veure el món d’una altra manera, i amb un cor més obert, alhora que vulnerable.
Les persones amb alta sensibilitat disposem d’un tret característic, d’una forma de sentir i entendre el món a través d’un sistema neurosensorial més agut, més fi. I no és el que tenim, ÉS EL QUE SOM, d’aquí que haguem d’aprendre a viure des del cor i amb aquest meravellós do, per això pots llegir en el meu disc: a les persones PAS “Pren-t’ho com un superpoder“.

Per saber-ne més: PAS

Aigua. Afectada per la Lluna

AIGUA. AFECTADA PER LA LLUNA

Benvolguda Valerosa i Banvolgut Valerós, “Agua” s’ha convertit en el 2n single d’aquest ‘Contigo‘ gràcies a tu i a la teva votació a l’enquesta que vaig publicar al Facebook. Moltíssimes gràcies per la teva aportació, per mí és valuossísima.

Ja saps que sempre et dic que compto amb tu, i Es Así. Jejejeje

Avui dia 24 comença la Lluna Creixent.

T’has plantejat algun cop l’efecte de la Lluna sobre l’Aigua? Jo sí. En aquest vídeo t’ho explico.

AGUA. AFECTADA POR LA LUNA

L’Aigua és l’element comú que forma part de tots els éssers vius. Rita Valero

Decisions de principi d’any

De vegades em plantejo quant que us demano, els meus estimats valerosos.

Comprar un disc, invertir un temps de la vostra vida a escoltar-lo, venir a hores intempestives a concerts en llocs de vegades perduts del món, (nota per al proper any: aconseguir més concerts en horari de vermut).

En fi, que us demano i us demano, i vosaltres què rebeu a canvi? Sí, una experiència 100% Amb mi, una vivència divertida, cultural, satisfactòria, envoltats de bona gent, de bon ambient, de bona música. Però tot i així, em sap a poc, per tot el que jo us demano.

Així que el meu propòsit per aquest Any Nou 2018 és donar-vos alguna cosa més, a canvi de la vostra fidelitat a la meva música i l’assistència als meus concerts.

En la meva pàgina web hi ha una pestanya anomenada El Bloc. Hi he anat publicant diversos articles una mica sense solta ni volta, és a dir, quan em venia de gust, quan em semblava que alguna cosa es mereixia ser escrita.

Ara us vull fer un regal. Un regal d’any nou, i que perduri durant tots els mesos de l’any. Un regal que consisteix en que puguis conèixer-me una miqueta més, estimat valerós, estimada valerosa. Un regal per a tu, perquè ho llegeixis quan puguis, quan vulguis, quan tinguis curiositat.

El dia 1 de cada mes, trobaràs una nova publicació al meu Bloc, amb anècdotes, reflexions, propostes i explicacions de com va el meu disc i el meu dia a dia artistico+musical. Crec que t’agradarà, ja que podràs entendre i valorar molt més (tot i que sé que ja ho fas), la tasca del músic, les contrarietats per les que de vegades passem (i que normalment es queden per a nosaltres), les alegries que també ens dones , etc.

Ja ho he estat mirant al calendari d’aquest 2018 que avui comença, i és igual que el dia 1 sigui dissabte, diumenge, dilluns, dimarts o festiu, jo publicaré igual. I pots contestar-me, comentar, subscriure’t si no vols perdre-t’ho, participar de decisions importants, concursos, premis, ja t’aniré explicant.

De moment aquí tens la primera publicació “Decisions de principi d’any” que segur que et motiva per subscriure’t i no perdre’t ni un detall del que et vagi explicant.

Però a més, si et subscrius, podràs veure cada dia 1 també, en exclusiva, un vídeo on et parlaré de temes súper interessants sobre la vida, les emocions, i com faig per plasmar tot això en les meves cançons.

Aquest és el meu regal per a tu. Gaudeix-ho.

La resta de públic podrà visualitzar també el vídeo, però només a partir de la Lluna Creixent de cada mes. Tu ho pots veure abans, per haver-te subscrit.

Per què a la lluna creixent? Subscriu-te ja, i ho sabràs! En el meu primer vídeo t’ho explico.
Gràcies Gràcies Gràcies per ser-hi, ets molt valuós per a mi.

Petons

Rita Valero Premi Palafrugellenca de l’any

Qui va dir aquella frase de “Ningú és profeta a la seva terra”?

Des del meu punt de vista estava ben equivocat!

Gran honor, gran goig i gran alegria en rebre aquesta carta tan bonica que aquí et transcric:

 

EDICIONS BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL

Palafrugell, 15 de Novembre del 2017

Rita Valero

Distingida Sra.

Tenim el goig de comunicar-li que el jurat dels Premis Peix Fregit ha pres l’acord de distingir-la enguany, juntament amb altres persones, amb el nomenament de “PALAFRUGELLENCA DE L’ANY”

Aquesta distinció li ha estat concedida com a compositora i cantant, que aquest 2017 ha llançat el seu segon disc, Contigo, amb ritmes de swing, soul, bossa i blues, amb el qual ha iniciat una gira de promoció internacional.

Per aquest motiu, li adrecem la nostra més sincera i cordial felicitació, alhora que esperem gaudir de la seva presència a l’acte de lliurament de premis que es farà en el transcurs de la presentació del llibre “Crònica d’un any”, el  diumenge dia 17 de desembre a les 19 hores al TMP-Teatre Municipal de Palafrugell.

Amb la nostra més respectuosa salutació

Edicions Baix Empordà

Porto a Palafrugell dins el meu cor.

Gràcies, gràcies, gràcies

Un gest preciós, d’un indret preciós. Allà hi seré.

Em sento afortunada.

Rita

Palafrugell

Gala lliurament de premis Palafilmgell 2017

Palafilmgell 2017

Com ja va sent tradicional, aquest dissabte actuu en la gran Gala d’Entrega de Premis PALAfilmGELL 2017. És el 3r any consecutiu, i que hagin tornat a comptar amb mi per l’actuació musical em fa moltíssima il·lusió. A la vegada, us haig de dir, que aquest cop aniré jo sola, només guitarra i veu, i presentaré 4 dels temes del meu nou àlbum, EN PRIMÍCIA! Sí sí, estic…. nerviosa no, lo siguiente. Confio poder estar a l’alçada d’aquest gran aconteixement, i tornar a fer-vos ballar amb els meus nous temes. Només 4, sí, però és per anar obrint boca…. jejejeje
Molt agraïda a Xavier Carreras Figueras per la confiança, estic ben emocionada d’estrenar amb vosaltres, i…. Molta sort als participants d’aquest concurs de curts gravats amb el mòbil. A per totes!!!!