POEMES EN CATALÀ

SÓC AIRE

Sóc aire,
Que s’enlaira, s’enlaira, s’enlaira.

Sóc aire,

que puja polsegueres d ‘allò que ja no t’agrada.

Sóc aire,

brisa tropical que t’escalfa.

Sóc aire,

tempesta que s’emporta allò que no vols,
i et regala neteja de l’ànima.

Què tragina l’aire?
Idees noves, frescor renovada.

Aire que mou el cabell en l’estada.
Aire que xiula i atreu la tornada.

Aire que brama, que xiscla, que brunzeix.
Aire que canta, que acarona, que bressola.

Sóc aire que remunta, que vola.