POEMES EN CATALÀ

SÓC ÈTER

Sóc èter,

un espai-temps sense matèria.

 

Sóc èter,

quan medito, quan m’abstrec.

 

Sóc èter,

absència de partícules i buit fèrtil.

 

Sóc èter, quan no hi sóc, sóc èter.

 

Partícula-antipartícula,

que desapareix en el temps infinitesimal.

 

Sóc èter,

element subtil, incorruptible, inalterable.

Quintaessència que omple l’espai.

 

Sóc èter, quan no hi sóc, sóc èter.

 

Ni freda, ni calenta, ni humida, ni seca.

 

Sóc èter,

buit amb curvatura,

moviment circular,

energia obscura que postula, una explicació, 

a un univers en acceleració.