POEMES EN CATALÀ SÓC FILLA DEL MAR Sóc filla del mar. El mar. La mar. La natura. L’onada em va engolir, engolir. I després em va escopir. Soc filla de l’escuma. La sorra de sota el mar em va parir. I el meu braç, el braç, el...
POEMES EN CATALÀ SÓC AIRE Sóc aire, Que s’enlaira, s’enlaira, s’enlaira. Sóc aire, que puja polsegueres d ‘allò que ja no t’agrada. Sóc aire, brisa tropical que t’escalfa. Sóc aire, tempesta que s’emporta allò que no...
POEMES EN CATALÀ SÓC FOC Sóc foc. Que s’enlaira. Espurnes que salten. Foc que il·lumina, que escalfa. Foc que trenca la foscor de l’estada. Sóc foc que crema, que destrueix la morada. Sóc foc que...
POEMES EN CATALÀ SÓC TERRA Sóc terra, muntanya rocosa amb arestes. Sóc terra, argila i còdols units amb destressa. Sóc terra, cova d’infinites cavernes. Sóc terra, cinglera des d’on desprendre’t. Sóc terra, carn que...
DESAPRENDIENDO EXPRESA Expresa, así eras y estabas, prisionera de la nada, del desahucio al que fuiste relegada por dejarte llevar, por dejarte llevar. Expresa, no sabías explicar tu extraño caminar, tu exabrupta vida, no sabías, no podías, no podías, no...
